Energia interna

En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per . És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.[1]

L'energia interna és una funció d'estat del sistema, ja que el seu valor depèn tan sols de l'estat actual del sistema i no pas del camí escollit per arribar-hi. És una propietat extensiva. La unitat corresponent del Sistema Internacional és el joule (J). De vegades es defineix la propietat intensiva corresponent, que és l'energia interna específica, és a dir, l'energia interna per unitat de massa; la seva unitat és el J/kg. També es pot definir la propietat intensiva energia interna molar, que expressa l'energia interna amb relació a la quantitat de substància; les seves unitats són el J/mol.[1]

La definició, i símbol , foren donats per primera vegada per l'enginyer i científic escocès William Rankine (1820–1872) el 1853.[2][3]

  1. 1,0 1,1 Peter Atkins, Julio de Paula. Physical Chemistry (en anglès). 8a. Oxford University Press, 2006, p. 9. 
  2. Sandler, Stanley I.; Woodcock, Leslie V. «Historical Observations on Laws of Thermodynamics †» (en anglès). Journal of Chemical & Engineering Data, 55, 10, 14-10-2010, pàg. 4485–4490. DOI: 10.1021/je1006828. ISSN: 0021-9568.
  3. Rankine, W.J.M. «XVIII. On the general law of the transformation of energy» (en anglès). The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, 5, 30, 2-1853, pàg. 106–117. DOI: 10.1080/14786445308647205. ISSN: 1941-5982.

Developed by StudentB